Segueix-nos:

TELF. CONTACTE 662 07 94 00
parallax background

EM DEMANO

childs-eyes_2
LA IMPORTÀNCIA DE LA MIRADA INFANTIL
9 de novembre de 2018
esmorzar_saludable_web
Esmorzars i rendiment escolar
4 de desembre de 2018
 

EM DEMANO



Vivim contra rellotge. Combinem com podem la feina, la logística de casa i el temps que compartim amb els nostres petits amb una precisió que deixa poc marge als imprevistos, que no deixen de treure el cap, de tant en tant...recordant-nos així que no podem tenir el control total. Que simpàtics, els imprevistos..

Ja no parlem del temps lliure, personal, per relaxar-se, per retrobar-se, per carregar energia...senzillament, no existeix. Ens diem, deixant fluir la nostra ingenuïtat, que ja anirem a la piscina la setmana que ve, que segur que d'aquí a uns dies trobem el forat per veure aquella amiga amb qui fa tant temps que no parlem. Però aquest dia no arriba i seguim corrent, derrapant més aviat...per arribar a tot arreu.

I arriben els moments en què celebrem coses a casa: aniversaris, el tió, els reis...i aquí de sobte ens apareixen tot un seguit de dubtes sobre què els comprem i sobretot...sobre quantes coses els comprem. Ells, els nens, no ajuden gaire, ja que fan unes llistes quilomètriques que espantarien els mateixos creadors de tot aquest món màgic de les joguines i l'entreteniment. I, quina gràcia, quan es tracta de fer la llista de regals no tenen mandra d'escriure. Comencen una llista que comença amb "em demano...." i que no s'acaba mai. Però quan dic mai és mai....a vegades penso que seria més fàcil que marquessin el què NO volen del catàleg de la botiga. Però són nens i ho entenem, encara creuen que la felicitat i la mesura de coses que poden tenir, van agafades de la mà.

Però què passa quan nosaltres tampoc ho entenem? Sovint ens sentim culpables per no poder passar prou temps amb ells i creiem que comprant-los moltes coses compensarem aquesta absència. No us ha passat que comencen a obrir regals, un darrera l'altre, i ni els miren? Senzillament obren i obren i obren...i acaben jugant amb el paper de regal, que han convertit en una pilota improvisada. Perquè són nens, afortunadament, i també tenen el poder de la imaginació intacte i en ple rendiment.

Està molt bé comprar-los coses, sobretot si són coses desitjades, si tenen un propòsit i si ens ve, i els ve, de gust. De fet, per fer-ho, tampoc cal que celebrem res, qualsevol dia és un bon moment per sorprendre'ls. I no cal que sigui una joguina, pot ser un conte, una activitat compartida o una manualitat. Però també una joguina, per què no, les joguines són fantàstiques. El problema ve quan comprem compulsivament o quan pensem que perquè el calendari marca una data en concret "toca" comprar 10 coses, o 15...o en fi, quantitats que els desborden a ells i també a nosaltres. No cal. Podem agrupar-nos com a família i comprar aquelles coses que realment desitgen i, fins i tot, que potser necessiten. I acompanyar-los en el descobriment d'allò que els regalem. Un dia sentia un nen que deia "mama, per què m'has comprat plastilina si no hi juguem mai?", i és que a vegades les coses els fan il•lusió si poden compartir-les, si poden crear universos simbòlics amb nosaltres explorant-les, si poden viure-les amb nosaltres.

És per això que a la meva llista personal, amb dos lleonets de 2 i 6 anys, aquest any començo la meva llista amb un "em demano....temps per compartir amb els meus fills". I després, si tenim una pilota de paper o una casa de nines, o si sortim a la muntanya a agafar fulles per després muntar un mural a casa...és el de menys. Gaudirem segur.

Què demaneu vosaltres?





Article per a la Revista Xics, novembre 2018



Sílvia Garcia Capdevila


Psicòloga Infantil i Coordinadora de Parentalitat
Col.N. 18.357
Centre de Psicologia Carme Bosch