Segueix-nos:

TELF. CONTACTE 662 07 94 00
parallax background

LA DISLÈXIA II PART

revista_xics_pastis
TRANSTORNS EN LA CONDUCTA ALIMENTARIA (TCA) EN INFANTS I ADOLESCENTS
12 de desembre de 2017
xics_ensenyament_musical_destacada
LA DISLÈXIA I PART
20 de febrer de 2018
 

LA DISLÈXIA II PART



Vaig acabar la primera part d'aquest escrit sobre la dislèxia, donant molta importància al diagnòstic precoç.

En aquest moment és molt important parlar sobre el fracàs escolar.

A Catalunya hi ha un 18% d'abandonament escolar, el 40% del qual són nens/es amb dislèxia.

Hem de tenir molt present que un alumne no diagnosticat en la primera etapa de l'educació primària pot desenvolupar un nivell de frustració alt.

Tenir en compte els signes i símptomes d'alerta, ens ajudarà a pares i mestres a buscar els professionals que puguin diagnosticar els nostres fills, el més aviat possible.

El diagnòstic es pot fer quan els alumnes inicien el procés lector, sigui a l'edat que sigui. Hi ha escoles que comencen abans i n'hi ha que el comencen més tard.

Quan observem que un nen/a no segueix el ritme d'aprenentatge de la majoria que l'envolta, hem de començar a actuar.

Començarem ajudant i facilitant a l'alumne tot allò que li sigui necessari. Tindrem en compte en tot moment el seu estat d'ànim. I, sobretot, i molt important, ajudar, explicar i acompanyar a la família.

Si tots ajudem el més aviat possible i de la millor manera, les dificultats, sobretot les d'autoestima, disminuiran moltíssim.

Pel que fa a les millors intervencions en la dislèxia, són aquelles en què amb el menys temps possible aconseguim grans canvis.

Falta molta investigació encara, però cada dia més, tenim eines molt bones per a millorar aquestes dificultats. Programes informàtics, metodologies pioneres basades en investigacions i sobretot ajuda i empatia, per parts dels professionals envers les famílies.

Els estudis actuals indiquen que les dificultats de lectura són persistents i no remeten amb l'edat o el pas del temps (Francis et.al., 1994, Shaywitz et al, 1995 i Shaywitz et. al. 2008 Pàg 455). Aquest fet ha de posar fi a la molt estesa idea que els problemes de lectura es poden superar sense cap intervenció i que d'alguna manera representen un retard en el desenvolupament.

I per acabar m'agradaria que féssiu un cop d'ull a les següents frases:

Sally Shaywitz, M.D., codirectora del Yale Center for Dyslexia and Creativity: "La Ciència ha avançat a un ritme tan ràpid de tal manera que ara tenim la informació per definir de forma encertada la dislèxia. Per a l'estudiant saber que té dislèxia li dóna força, li dóna autoconeixement i autoconsciència del que té i del que necessita per tirar endavant".

Stephen J. Cannell, productor de TV y guanyador del Emmy: "La meva veritable preocupació respecte a les persones amb dislèxia no és que la informació els hi resulti confosa i difícil de processar o que no pugui lletrejar, sinó que es donin per vençuts abans d'acabar l'escola. Els pares han de celebrar els triomfs sempre que puguin, sigui en música, esport o art. El que volen els pares és que el seu fill amb dislèxia pugui dir: "Si, llegir és difícil, però jo puc fer moltes altres coses".






Article per a la Revista Xics, febrer 2018



Montse Pedra


Logopeda col.núm. 08-1113
montse.pedra.espies.77@gmail.com