Segueix-nos:

TELF. CONTACTE 662 07 94 00
parallax background

PLANIFICAR ELS ÀPATS

Zaino troppo pesante per la scuola
BENEFICIS DE LA QUIROPRÀCTICA INFANTIL
7 d'octubre de 2017
 

Planificar els àpats



Fa una bonica tarda de tardor i a la sortida de l’escola, un grup de pares es queden al parc més proper per què els nens puguin jugar, mentre ells xerren una estona. Amb la tarda tan maca que fa ve de gust!

Quan ja porten una bona estona al parc, una mare diu, “Ui, jo marxo que encara he de passar pel súper a buscar alguna cosa per sopar“. Els nens rondinen, però davant la insistència de la mare, s’acomiaden dels amics resignats. Arriben al supermercat, i de cop se’ls obre una gana tremenda! Patates, galetes, refrescos, falta una horeta per sopar, i venen de passar dues hores corrent, és clar que tenen gana i set!

La mare que volia comprar alguna cosa per sopar, acaba comprant qualsevol cosa per sopar, i marxa a corre cuita si no vol que els nens ja surtin sopats del supermercat! Aquesta família doncs, acabarà sopant algun plat processat o pre-cuinat que poc tindrà a veure amb el plat equilibrat del que sempre ens parlen.

Aquesta situació, ja sigui perquè s’han quedat jugant al parc, perquè surten tard de les extraescolars o de la feina, es dóna molt sovint en llars d’arreu. Amb les presses i el cansament, és molt habitual que els sopars acabin essent un tràmit a moltes cases, enlloc de l’acte plaent i de retrobament de la família que hauria de ser. I això té múltiples conseqüències:

.D’una banda, a nivell nutricional. El menjar processat o pre-cuinat conté un excés de sal, sucre i greixos saturats alarmant, que provoquen una creixent taxa d’obesitat i l’aparició de malalties típiques de l’edat adulta, que cada vegada es donen més en nens.

. L’altra conseqüència és a nivell afectiu. El sopar és la majoria de vegades, l’únic àpat que les famílies podem fer juntes. Després d’haver estat tot el dia separats, és en realitat l’únic moment que tenim per parlar, saber com ha anat el dia dels fills i que ells coneguin el nostre.

Però no tan sols això!

Diversos estudis demostren la importància de menjar en família per a l’adquisició de bons hàbits alimentaris, reduir el risc de patir trastorns relacionats amb l’alimentació (com l’anorèxia i la bulímia nervioses, o el sobrepès i l'obesitat) i també per al desenvolupament afectiu, la transmissió de valors i la socialització dels nens.

Així doncs, què podem fer els pares?

PLANIFICAR.

Una cosa que es diu tan fàcilment, i que difícil que ens resulta! Però a no ser que siguem uns cracks de la improvisació a la cuina, és la única forma d’assegurar que seguirem una dieta equilibrada durant tota la setmana (o si més no, la majoria de dies).

Planificar té l’avantatge que es pren la decisió de què menjarem molt abans que la gana o les presses apretin. Per tant, és una decisió raonada i pensada, segons el que els nens mengen a l’escola, i seguint unes pautes equilibrades. L’altra és que permet planificar la compra amb antelació. Al cap i a la fi, el que ens causa maldecaps no és l’acte de fer el sopar en si, sinó decidir l’àpat a cuinar en funció del que tenim a la nevera. Si ja ho tenim previst, fer el sopar no acostuma a prendre més de 15/20 minuts.

PLANIFICAR té també un avantatge del qual no som conscients en el nostre dia a dia. Els nens aprenen a menjar bé.

Si transmetem als fills que fer el sopar és una activitat estressant, serà una activitat estressant per a ells, ara i quan siguin grans.

Si al contrari, els fem partícips de tot el procés d’alimentar-se, els portem al mercat, els deixem experimentar a la cuina, els expliquem per què és important menjar de tot, és més probable que continuïn amb aquests hàbits un cop soguin adults.

No és una cosa que es pugui aprendre d’un dia per l’altre. És només amb paciència, molta paciència, i l’exemple dels pares, que els nens aprenen què és el que s’ha de menjar i perquè. Que és important menjar de tots els grups d’aliments, hidrats (com la pasta, l’arròs, les patates, la quinoa, el mill, el pa...) que els aportaran energia per a poder jugar, fer esport, estudiar, les fruites i les verdures, que els proporcionen aigua, fibra i vitamines per a que el cos funcioni correctament, i proteïnes, ja siguin d’origen animal (com la llet, la carn, el peix, els ous) o d’origen vegetal (com els llegums), que formen part de les estructures del seu cos i reparen teixits).

Vivim en un entorn molt influenciat per la publicitat d’aliments que són molt atractius per als nens, però no els aporten cap tipus de benefici nutricional. Al contrari! Ensenyar-los a ser crítics, a saber gestionar la freqüència en la que han de consumir cada tipus d’aliment, a adquirir uns bons hàbits de salut, és el millor aprenentatge que com a pares els podem transmetre.






Article per a la Revista Xics, octubre 2017



Elisabet Plans


Economista i mare de dos fills
www.menuari.com